La intel·ligència.
Ser o no ser intel·ligent només depèn d’un mateix. Cada persona creu que
ser-ho significa diferent coses; alguns creuen que són els que treuen molt
bones notes, altres la gent que raona o parla molt bé. Depèn molt des del punt
de vista que ho miris.
Jo crec que el fet de treure molt bones notes no et fa ni intel·ligent ni
tonto. Sabràs mes o menys coses, et formaràs mes o menys, però no seràs ni mes
ni menys intel·ligent. Tothom pot treure bones notes, si so proposa, simplement
es tracta d’estudiar i interessar-se per les matèries.
Ser intel·ligent, per mi, significa poder fer o ser el que vulguis sens e
deixar que ningú t’ho impedeixi. Tenir opinions pròpies, defensar-les i creure
en elles sense deixar-te influenciar en el que creguin els altres. A la vegada,
però, també vol dir saber escoltar i acceptar els altre tal i com són.
A la vida ens trobarem molts obstacles, molts creuen que nomes la gent “intel·ligent”, es a dir els que treuen bones notes, podran
superar-los i tenir èxit a la vida, però jo crec que no només així es poden
superar els obstacles, també es necessita força de voluntat, empenta, autonomia
i moltíssimes coses més que estan infravalorades ja que no es consideren intel·ligents.
De vida només en tenim una i s’ha de aprofitar i viure al màxim.
Teresa Mañé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada