L'inteligència.

El divendres passat, els nostre professor de ciutadania ens va manar a fe un text sobre que creiem que era la intel·ligència. Jo trobo que aquest es un tema molt interessant, ja que es una cosa que se'n parla molt sabent molt poc. Aquí os deixo el meu text sobre el meu punt d'opinió de que és la intel·ligència.

La intel·ligència.

 

 Ser o no ser intel·ligent només depèn d’un mateix. Cada persona creu que ser-ho significa diferent coses; alguns creuen que són els que treuen molt bones notes, altres la gent que raona o parla molt bé. Depèn molt des del punt de vista que ho miris.

Jo crec que el fet de treure molt bones notes no et fa ni intel·ligent ni tonto. Sabràs mes o menys coses, et formaràs mes o menys, però no seràs ni mes ni menys intel·ligent. Tothom pot treure bones notes, si so proposa, simplement es tracta d’estudiar i interessar-se per les matèries.

Ser intel·ligent, per mi, significa poder fer o ser el que vulguis sens e deixar que ningú t’ho impedeixi. Tenir opinions pròpies, defensar-les i creure en elles sense deixar-te influenciar en el que creguin els altres. A la vegada, però, també vol dir saber escoltar i acceptar els altre tal i com són.

A la vida ens trobarem molts obstacles, molts creuen que nomes la gent “intel·ligent”,  es a dir els que treuen bones notes, podran superar-los i tenir èxit a la vida, però jo crec que no només així es poden superar els obstacles, també es necessita força de voluntat, empenta, autonomia i moltíssimes coses més que estan infravalorades ja que no es consideren intel·ligents.

De vida només en tenim una i s’ha de aprofitar i viure al màxim.

Teresa Mañé.

 

Els nostres clàssics: La narrativa.

1. 3  Narcís Oller: ” La Bogeria”

¿Un neix boig o s’hi torna?

Narcís Oller va néixer a Valls l'any 1846. Va viure un època de grans canvis: la revolució industrial que va fer que la filosofia positiva* arreles en la cultura europea. Més endavant, a mitjans de segle XIX va néixer el realisme* en el camps artístic i al cap de poc el naturalisme* en el camp literari. Aquestes tècniques artístiques i literàries s’adapten a la teoria en que s’ha de representar la societat tal i com a traves dels llibre, novel·les, art... sense canviar-la i explicant les raons de perquè la societat es així, quins en són els motius.  Les causes poden resoldre’s per determinismes social o per determinisme genètic. Narcís Oller en considera el creador de la novel·la catalana moderna. La Bogeria està basada en la mort d’un client d’Oller, el jove Daniel Serrallonga, de com es va tornar boig, i fa un estudi de les causes de la seva bogeria. L’una defensa que Daniel Serrallonga ha heretat la malaltia (determinisme biològic) i l’altre creu que la bogeria se li manifesta perquè s’ha trobat en un medi social advers i ha viscut molt males experiències.         


VOCABULARI: 
Filosofia positiva: Corrent de pensament caracteritzat per defensar que l'única realitat i l'únic coneixement positius corresponen als fenòmens observables.

Realisme: Moviment artístic o literari que considera que l'artista ha d'observar la realitat que l'envolta i descriure-la de manera objectiva.

Naturalisme: Moviment literari realista basat en el positivisme i en els avenços científics per estudiar la naturalesa humana (les passions i les seves causes)

Els nostres clàssics: La narrativa.

1.   LA NARRATIVA.

1.1  Ramón Llull: Llibre de les bèsties.

Un apòleg* sobre la lluita pel poder.

Ramón Llull va néixer a  Ciutat de Mallorca l’any 1232. Va viure en una societat en què coexistien dues cultures i diverses llengües: la cultura cristiana (en català i en llatí) i la cultura islàmica (en àrab).

A trenta anys Llull va decidir dedicar-se a la difusió de la doctrina cristiana. També va escriure en català, llatí i àrab. Un dels motius era convertir els musulmans per mitjà d’un mètode racional de trobar la veritat (l’Art lul·liana) i reconduir els cristians pel camí de la perfecció.  En aquest context cal situar el llibre de les bèsties. És un apòleg de tradició oriental que narra les intrigues en la cort del lleó. En aquesta mena de faula reprodueixen el comportament humà i s’estableix una correspondència entre les virtuts i els vicis dels animals i els de la societat.

Vocabulari:

1.  Apòleg: Faula

1.2  Joanot Martorell: Tirant lo Blanc.

L’amor i la guerra, cavallers i princeses.

Joanot Martorell nasqué a Gandia, entre 1412 i 1415. Cap a dinou anys ja era un cavaller. En aquella època els cavallers ja estaven en decadència. Martorell era un cavaller convençut i no tan sols intentà crear una nova mentalitat entre els cavallers, sinó que també els proposà una nova missió: convertir_se en els herois que defensessin la cristiandat orient davant l’amenaça dels turcs.

Joanot Martorell escriví la novel·la Tirant lo Blanc. A diferència dels llibres de cavalleries, Tirant lo Blanc presenta personatges, llocs i accions versemblants, és a dir, creïbles. Aquests trets innovadors fan que aquesta novel·la cavalleresca sigui considerada la primera novel·la moderna de la literatura medieval.